Ultrapirineu 23-9-17

Ey, ¡¡¡¡¡¡

Sona el meu despertador a les 7h del mati per sortir a entrenar

Penso “Aquests de la ultra Pirineu deuen estar a línia de sortida”, quina enveja.

Bueno a hores de ara ja porteu gairebé 6 h., espero que estigueu disfrutant i que les forces i els ànims estiguin a tope

Entretant totalment enganxat a la “ULTRE PIRINEU TV” el meu cor i anima esta amb tots vosaltres, rutxi, Dabit, No Surrender, hyuste i anguru, molta força ¡¡¡¡

Algú sap com es pot fer seguiment dels correcats?!?!

ultrapirineu.livetrail.net/

A la web ultrapirineu.livetrail.net/

Jo n'he trobat al llistat d'inscrits només tres: ultrapirineu.livetrail.net/lstCoureurs.php
ultra 812 Albert PLAZA ORDOÑEZ CoRReDoRS.CaT VET H ESP (España)

marato 2619 Rosa LIZANDRA CRESPI corredors.cat VET D ESP (España)
marato 2882 Sergi COIDURAS BAYO Corredors.cat SEN H ESP (España)

i l'anguru abans que va dir que era el 440; tots En cursa...


Salut!
Jordi

A la UP a part de anguru, dorsal 440 tenim a Hector Yuste hyuste i la Helena No Surrender, però no se els seus dorsals
Esperem a la nit que es quan be la part mes divertida a veure si tenim noticies
Ànims , que això va avancen, ja queda menys

Fem llista doncs

ultra 812 Stone_apo
ultra 1000 No Surrender
ultra 440 Anguru
ultra 1084 hyuste

marato 2619 Liz
marato 2882 Sergicb

Actualitcem les dades d l'Oriol_TBID

ultra 812 Stone_apo - En cursa...: 10:35:09 proper pas 20:38 Prat d'Aguilo
ultra 1000 No Surrender - Retirat: 9:18:16 darrer punt 16:18 Bellver; que no sigui res
ultra 440 Anguru - En cursa...: 9:21:42 proper pas 19:13 Prat d'Aguilo
ultra 1084 hyuste - En cursa...: 9:12:51 proper pas 19:12 Cortals

marato 2619 Liz - Finisher: 7:52:19
marato 2882 Sergicb - Finisher: 08:11:23


Salut!
Jordi

Quina llàstima l'Helena! Ja va dir que aniria justeta als límits xo esperem que no s'hagi fet mal!!

I d'en Dabit sabeu res??

Hola guapos! Merci pel suport!
Aixi rapidillo que des del telèfon va fatal:
A partir del 22km quasi no m'entrava el menjar i a partir del 30km ni l'aigua. La panxa inflada que semblava quan estava prenyada de 5 -6 mesos, i no exagero, no m'heu vist!!!!!!
Supos que he hiperventilat massa pujant al niu, per falta d'entrenament, clar...ja anava justeta....no era prifent seguir i encara qie hagues pogut mantenir el ritme no hagues acabat per falta de temps. Lo millor era plegar a un lloc on no hagues de fer coses rares, i a mes, ara estic davant casa espereant que baixin els cracks...15'....
En dabit be, crec que ja ha arribat a prtas d'Aguilo!!!
N'Hector anava justet, a veure si pot arribar be!!!
Ja vis fare crònica de lo que he fet!! I esper que l'any que ve me toqui el sorteig, pq jo hi vull tornar!!!!
Merci una vegada mes!!!!

Molt bè guapa, a per l'any que ve


Salut!
Jordi

Molt bé Helena. Aquesta a de ser la actitud. Borrón y cuenta nueva
La experiencia de aquel any no tho treu ningú. Enorabona! !!!
Pels supervivents . Molts ànims
Bona feina Jordi

Actualitcem amb males noticies

ultra 812 Stone_apo - Retirat: 13:21:40 darrer punt 20:21 Prat d'Aguilo
ultra 440 Anguru - Retirat: 14:53:36 darrer punt 21:53 Gosol
ultra 1084 hyuste - Retirat: 12:22:49 darrer punt 19:22 Cortals

Esperem detalls i que tots siguin casos semblants a de l'Helena


Salut!
Jordi

he parlat amb l'stone i està bé

Perfecte

Dos de bones...
en Dabit 573: En cursa... 23:40:17 proper pas 09:00 Arribada Baga


Salut!
Jordi

En Dabit fa uns 15' que ha arribat!!! Cansat però content!!!! Dels que coneixia l'unic que ha arribat!!!! Quina alegria veure'l arribar!!!

Felicitats!!!! suposo que el temps lo de menys, però... 25:29:27


Salut!
Jordi

La meva mes sincera i profunda admiració per la vostre valentia de estar allà, a la línia de sortida, en tota la empenta e il·lusió de fer-la. Per alguns no ha pogut ser , però això es lo de menys, segur que la heu gaudit (també patit), disfrute-ho del record.

JRDi69 Gracies per el seguiment

Es temptador provar aquesta UP algun cop, si tinc sort el any que be
Hi ha una cosa que en preocupa molt, i no es si la podré acabar o no, això es lo de menys, es com se abandona de una prova com aquesta, vosaltres que heu passat per la experiència com ho heu fet ?.

Me n'alegro moltíssim pel Dabit, un paio que curra molt pk els altres poguem gaudir de les curses!!

De la resta, una llàstima que no hagin pogut acabar però l'experiència no els hi treu ningú i segur que l'aprofitaran per a properes edicions, on ho petaran!

Bé, una vegada a casa i tot arregladet, faré una mica de parrafad per resumir aquest fantàstic cap de setmana.
Primer de tot, agraïr el suport i el seguiment que ens heu fet, la veritat és que fa moltíssima il·lusió.

Previa
L'abans d'aquesta cursa no comença el dia abans, ni la setmana abans, ni el mes abans....comença a final d'any quan decideixes que al Gener faras una preincripció per entrar a un sorteig i intentar aconseguir dorsal. Esperes amb il·lusió a que el Febrer et diguin que tens dorsal i quan això passa et cagues de por, i has de començar a entrenar Si o SI. Després venen dubtes, entrenos conjunts, dies que veus que no la pots fer, dies que després d'haver fet l'Open Cavalls del Vent amb bones sensacions, penses que val, que no has fet els deures que toquen però que pots provar, a veure que passa.
Dies abans ja tens controlats als coneguts que hi van, la setmana abans ja ho tens tot planificat, nirvis, resant per tenir una meteo poc terrible, amb indecisions sobre la roba a dur i el menjar.
El divendres horabaixa haviem quedat amb en Hyuste per recollir dorsal i fer el checking del material obligatori. Feim els tràmits, quedam per prendre alguna cosa, acabem de parlar de tot i ens acomiadem fins al matí següent.
No anirem junts, tot i que ens movem en temps de cursa molt similars tenim ritmes diferents, ell puja més ràpid i jo baixo més ràpid, i com anam justos del temps de tall, cap dels dos es pot permetre el luxe d'esperar a l'altre. Ens anirem trobant pel cami, i si arribem a la nit i la podem fer junts, tot això que guanyarem.

La cursa
Després d'haver berenat, vaig cap al calaix de sortida per veure a n'Hector i sortir junts, allà ambientasso amb amics que ens han vengut a veure, en Toni també ve a despedir-se. Abraçades, emocions, al·legria i som-hi, entram a la plaça de la Porxada per gaudir del moment. Estic envoltada de corredors, i és aquell moment en que no pots dir que si el del costat està més fort que tu o si tu tens millor pinta que el de davant, aquí i ara tots som iguals i el més fort pot no acabar i el menys fort pot arribar.
Els darrers minuts passen rapids, l'speaker ja s'encarrega d'això, últims minuts i sona "El último mohicano", pell de gallina no, lo que ve tres escalons després, que no sé que és però és allà. A falta de 30 segons se'n va la llum, s'atura la música i els corredors començam a contar fent el compte enrera, ens quedam sense el mític "ARRIBAAAAAAAAA" de'n Depa...que hi farem, l'any que ve hi haurem de tornar. Sortim tots emocionats i tot el carrer Raval està ple de gent aplaudint i cridant....estic somrient i molt emocionada, ha valgut la pena sortir.

Anam corrent sense massa ansia, ara vendrà un tap d'aquells guapos, guapos, enfilant cap a El Rebost, tot d'una ja se fa el tap. Pareix que anam d'excursió amb l'escola en fila d'un. A mi els taps m'agraden bastant, ja que com som tant lentorra, així tenc excusa per poder respirar, però fins i tot a mi aquest tap me sembla exagerat. Amb n'Hector ja ens hem separat, cada un farà la seva cursa i ja ens veurem...o no....Arriba un moment que pas un poc de pena pel temps de tall de lo lents que anam. Començ a menjar i a beure, com sempre i vaig gaudint d'estar allà i d'estar fent aquesta Ultra, molta gent animant i fent fotos, els corredors tothom contents. En Dabit m'avança i ens desitjam ànims.

Arrib a El Rebost amb mitja hora de marge del temps de tall, encara, amb el tap que hi havia podia haver estat pitjor, menj una mica més i tot me senta bé, bec i partesc cap a El Niu, allà m'espera la família i això motiva bastant. Feia 2 setmanes havia estat allà i ens havia fet bastant fred, avui la temperatura és més que ideal. Les sensacions en general són bastant bones, però la cursa tot just està començant. Pel camí dos corredors estan tornant enrera per plegar, a un no tenc temps de preguntar, però l'altre me diu que com més puja més es mareja....quin greu, però realment s'ha de felicitar, no se pot continuar una cosa així en males condicions. Vaig pujant al meu ritme tortuguil, la pujada a El Niu per mi és un dels pitjors trams de la cursa, ja que a més, jo en distancia llarga necessit bastants km per escalfar.

Durant el camí me n'adon que no estic menjant tot el que tocaria, però tampoc m'agobii. A falta de menys de 2km per arribar al Refugi, en Toni me ve a cercar, ostres...quin subidón!!!, m'acompanya i al refugi veig als nins, me pos contenta, menj una mica, bec un poquet més, ompl els bidons i a continuar.
Amb molts corredors ens estam fent la goma, a mi sempre me fa gracia, semblem tontos...ara t'adelant jo, ara tu, ara jo, ara tu....però clar cada un te el seu ritme i lo millor és seguir-lo. Vaig baixant cap el Serrat i hi ha trams on el terreny entre que ahir va ploure molt i que ja han passat com a 700 corredors sembla una pista de patinatge, a un li dic que faci el favor d'anar poc a poc, en menys de 10' s'ha pegat tres castanyes importants i encara prendrà mal...a la quarta me fa cas i baixa ritme...jo de xula, però al final també caig dues vegades en 5', a la segona me pega un atac de riure, perque ha estat bastant ridícul. Durant el camí me fa gràcia trobar-me molts mallorquins.

Vaig fent, a algun tram m'enrecord de n'Hector i en que es deu estar cagant amb tot, segons quin tipus de baixades no li agraden gaire i passem algun tram que deunidó. En passar per Penyes Altes, impossible no recordar La Cavalls d'aquest estiu amb la O'Neil, en Gaby, na Marta i en Hyuste, les varem passar canutes i avui el dia és molt diferent.

Me n'adon que el menjar se'm fa una bolla a la boca i no me passa, no me preocup en excés, però pens que no és normal, jo sempre menj continuament durant la cursa i no entenc el motiu d'avui no poder fer-ho. Seguesc sense agobiar-me. En teoria ja hauria d'haver agafat a n'Hector, però de moment ni rastre d'ell, o jo vaig més lenta de lo pendat o ell va més ràpid, tampoc m'estrés gaire. Continuu...cap al km20 veig de lluny a un corredor que crec és n'Hector, continuo al meu ritme i un km més tard, veig que és ell, parlem i me diu que no va còmode i que tiri. Estic un parell de minuts amb ell i tiro, me'n vaig molt trista perque tenc la sensació que n'Hector ha desconectat de l'Ultra. Vaig al meu ritme però no acab d'anar lo ràpida que hauria d'estar anant (entenent rapidesa com a ritme meu còmode de baixada ), passam algun tram enfangat que s'enfonsen les bambes fins al turmell, merda! ara pesen lo que no està escrit.

Queda poc per arribar al Serrat i tot i entrar bé al temps de tall, no vaig gens ràpida. Arrib al Serrat de les esposes i la família està allà esperant. A L'avituallament no me fa ganes res, m'entra un tassó d'isotònic i una mica de meló. Quan ompl el bidó, veig que només n'he de mig omplir un...ui, ara si que me començ a preocupar. No dic res a la família, me despedesc i quedam que ens veurem a Bellver. Just abans de sortir jo, n'Hector passa devora jo i també ens despedim. Estic contenta de veure que continua bé.
La meva panxa ja s'ha anat inflant una mica, però és en aquest tram quan sembla que l'esperit Sant m'ha fet un fill durant la Ultra i se me posa una panxa de prenyada de 5 mesos, de menjar per molt que ho intenti no entra res i en els 12km cap a Bellver només aconsegueixo beure uns 300ml...merda....vaig trotant cada vegada més lenta. En cursa som freda i calculadora i per tant, ja he fet recompte del que he menjat i he begut en quasi 40km i és massa poc, la falta d'energia ja se nota i no puc trotar més de 10' seguits ni en pla ni en baixada. Faig calculs mentals de la velocitat que he anat fins ara, i si aconseguis aguantar el mateix ritme no arribo a les 29h 30' que tenc per acabar la cursa. Analitz bé la situació i està clar que així com estic tot pot anar a pitjor però a millor impossible tal com estic.
A falta de 3km per arribar a Bellver en Toni me ve a cercar, li coment que l'UP s'ha acabat per a mi, ell intenta que ho repensi, però quan li argumento els números, i veu que no puc trotar, ell mateix me diu que val, que partim cap a casa. Tot i així vull arribar a temps, tampoc vull tirar del tot la tovallola, jo avui tenia tres curses, i en vull acabar una. En Toni me comenta que tenc a n'Hector a 5'. La sorpresa increïble ve, quan veig sortir "de la nada" una camiseta del nostre equip de la Trailwalker enfundant a un super mario.cat...joder!!! quin subidón...i ara....com li explic jo que plego....ve molt content, l'enfons en la més absoluta miseria, però supos que en el fons ho enten. Li dic que no li digui a n'Hector que plego, que si no igual s'enfonsa, no l'he vist bé...Arribant a l'avituallament hi ha la Laura Ubalde i en Juanjo animant, també hi hal els meus amics que faran d'escombres d'Estasen a vents de Cadí (Tere, Alberto, Tito), tots m'animen molt i me sap més greu plegar per ells que no per mi, jo veig que és impossible. Pas el control, comunic la retirada i agaf la bossa de vida. Ara quan ric me fa mal la panxa, aquí ja ni intent menjar. N'Hector me veu...merda...ara li he de dir que plego, li dic i ell no sap si també plegar. Parlo amb ell li pregunto si està segur i al final decideix continuar.
Jo reb els ànims d'amics i família, la veritat es que s'agreeixen, me volen animar molt, però és que jo de desanimada no n'estic gens...no puc continuar, ja està. Parlem una estona amb gent que anam trobant, però marxem aviat ja que si ens afanyem i me dutx ràpid podem veure l'arribada dels cracks.

Postcursa
Trucada de n'Hector, a veure si som a Bellver, li dic que som a Bagà, em diu que plega, parlem 2 minuts, i diu que no, que igual continua. Jo me qued molt preocupada, li dic que em truqui si necessita que el vagi a cercar a algun lloc...merda...no acaba...joder, s'ho havia currat molt, molt i molt i me sap un greu de l'ànima, se mereixia acabar.
Dutxa ràpida i a esperar als bons, tenc sed però no entra l'aigua, en 2h aconseguesc que entri mitja ampolla petita d'aigua i una mandarina....buenooooo, la cosa ja millora. Anam a la plaça a veure l'ambient, però quan s'acosta el moment de veure els primers anam cap a casa, està a 300 metres de l'arribada, just a les escales per on baix la UP, allà ens juntam un bon grupet i fem un passadís als cracks, aplaudiments i crits quan arriben....BRUTAL!!!...el primer, el segon , el tercer...ens quedam allà fins que passa en Luis Alberto Hernando, baixam corrents darrera i que gran és el tio....quan arriba torna a enrera per saludar a tota l'afició!!! estam una estona a la plaça i estam molt pendent del Live trail, ara si, confirmt, n'Hector ha plegat. Watsapp, trucades i res, que no dona senyals. Mentres amb la família cercam lloc per sopar, hem calculat i tenim temps de sopar i veure les primeres dones. Aconsegueixo xerrar amb n'Hector, habaixat amb uns voluntaris i és a Bagà. A ca L'Ovidi tenim lloc, però avui tot és com un caos, sopam, pagam i quan arribam a la plaça na Picas que anava segona ja ha passat...llàstima...quedam animant una estona, després tornam a casa, cadiretes a fora, abrics i venga aplaudir i cridar...van arribant el primers 60, deu meu...que forts que estan, quan pens com corren en quan temps ho fan al·lucin...me fan mal les mans de tant aplaudir....a les 24h baixam a la plaça que fan una xocolatada (que a mi me senta estupendament bé), la meva filla continua aplaudint com una loca, tornam a casa i qued defora fins la 1, després a dormir...al final erem 6 a dormir...a un miniloft (per dir-ho d'alguna manera ) de 35 metres..."hacinamiento total"...durant la nit me vaig despertant, i vaig sentint corredors com passen per davant casa, lo que donaria jo per ser un d'ells, que emocionant. A les 7h ens aixecam amb en Toni i anam corrents a la plaça a seguir animant.
Ahir després de pelgar havia anat fent seguiment per l'app i havia vist amb molta pena com tot els coneguts havien anat plegant...només me faltava veure a en Dabit, que l'APP no el trobava, però suposava que havia plegat, ja que anava amb l'Edu i ell havi plegat a Gósol...vaig animant, cridant i aplaudint i de cop a les 8 i algo del matí veig que arriba en Dabit...amb un crit de PATAAAAAAAAN, em veu, i ens abracem, li dic que tiri cap a l'arribada (estavem a 20metres), quasi plor d'emoció, és l'unic proper que ho ha aconseguit...vaig corrents darrera la meta i no sé que passa ni que collons faig però me trob posant-li la medalla al coll.
Quatre fotos, felicitacions, comentem la jugada, ell a celebrar-ho amb la seva gent i jo continuo amb la meva tasca d'animadora...a mida que passen les hores més emoció. Arriba l'Stone, arriba n'Hector, no sé que passa, però els que hem plegat tenim la necessitat d'estar allà donant suport als valents que arriben. Marxo 1h casa, i vaig a l'entrega de premis, molt guai també....torn a l'arribada a acabar de rebre als darrers, molt emocionant veure arribar a gent que ens haviem fet la goma al principi....molt, molt, molt guai....aplaudim a l'últim corredorr, llàgrimes.
Amb en Toni prenim decisions trascendentals, que és el que es fa amb la cervesa en mà i amb l'emoció del moment.
Acaba l'UltraPirineu 2017, comença UltraPirineu2018.

Conclusions
- He hiperventilat massa pujant a El Niu, segur que per manca d'entrenament, se m'ha omplit la panxa d'aire, adéu Ultra.
- Enguany no era una cursa al meu abast, però si ho pot ser si faig les coses com cal.
- La meteorologia d'enguany és impossible que es repeteixi en les propres 20 edicions, perfecte, simplement perfecte.
- Ha estat el millor cap de setmana en molt de temps. Increible.

El pitjor moment
Veure la desconexió de n'Hector i saber que dificilment acabaria, havia fet les coses molt ben fetes i es mereixi molt acabar.

El millor moment
Posar-li la medalla al coll a en Dabit, algú que ens fa tantes fotos després de marcar-se un sub3h a una Marató, que ens anima del primer a l'últim i que ens regala aquells posts del seu increïble blog. Quina sort que he tengut, de poder fer-ho.

Felicicitats al que hagi aguantat llegir aquest tostón, sort heu tengut que no he acabat l'ultraen....com se m'ha anat la mà!

Enhorabona Helena. Tens tota la meva admiració, ja que jo no puc plantejar-me ni estar a la línia de sortida.
Va ser un plaer poder anar uns metres amb tu a l'arribada a Bellver i doncs si, la noticia de que plegaves va caure com una pedra al cap, però vaig veure que ho tenies molt clar i que era coherent el que deies i que no podies afrontar la nit en aquelles condicions.
Repeteixo, bravo campiona.
A per la UP18 que segur que sortirà millor que aquesta.
Go, go, go !!!!!!