XXXVII Pujada de Bagà a Coll de Pal (31 Maig 2020)

Dennis Teuling va escriure: (I com a animalada friki total el krlos, fent a més la baixada també corrents, i sub 2h)

I el Krlos no és el correcat que va fer més kms el dissabte... Oi Luisito ?

VAM SOMIAR-HO EN 2020, HO HEM CELEBRAT EL 2021!

Feia temps que no escrivia una crònica amb cara i ulls d'una cursa... Però és que aquesta ha estat per mi més que una cursa! Sols m'ha pesat una cosa, i és no poder ser-hi amb dos correcats més, el Roure i la Ther, però espero remeiar això en futures edicions!

L'inici
El recordo perfectament! Era el dia 3 de Març (encara sense ser conscients del què el CoVid marcaria el nostre dia a dia) quan el JRDi69 obria el fil d'aquesta cursa. Desgraciadament semblava que tot apuntava a una despedida (almenys de la cursa d'asfalt). I és que el 2019 sols havia tingut 13 "finishers" (12 homes i sols 1 dona) en la versió de carretera i 17 (15 i 2) en la versió de camins i corriols.

Entre els enamorats d'altres edicions i els que no volíem perdre'ns catar-la ràpidament vam tenyir de pastanaga la llista d'inscrits. Pinelli, ToniBeltran, MIGUEL SBD, Mario.cat, Carlos Ttx, quicu111, Gorka, jorditogores, tonivet, Joregar, Rugbyman, PereBoss (ànims als que no heu pogut ser-hi, el pròxim any us volem allà)... I com no la gran embaixadora la NoSurrender!

I aleshores va arribar el confinament! Però la motivació del fil no va baixar, al contrari! Ens va donar ales a la majoria per entrenar com podíem a casa. A estar il·lusionats. A seguir connectats. I no sé que va significar per vosaltres, però a casa nostra això va ser molt important!

Potser sí que ho va ser, perquè després de l'anul·lació el fòrum va seguir ben viu. Fins i tot un correcat va inventar la Pujada a Santa Fe per treure's el cuquet . Però l'oficial, la cursa quedava aplaçada fins el 30 de Maig de 2021.



L'aproximació
Alguns pastanagues van haver-se de baixar de l'expedició de 2020, però per sort d'altres es van afegir el 2021. Una gentada! També va canviar la manera d'encarar aquesta cursa, encara que la il·lusió seguia intacta.

Pel camí, els "novatos" ens fèiem més a la idea del que ens trobaríem amb el Repte Salomon, que servia per millorar els rècords de la prova. Així Sara Alonso deixava el femení en uns meravellosos 1h40m21s i Daniel Osanz duia el masculí a un nivell estratosfèric amb 1h22m39s. Estava clar que no eren els nostres ritmes

En el meu cas, amb l'arribada del tercer membre de la família van canviar les prioritats i també la forma d'entrenar. No en va porto mesos amb 35-40kms per setmana (les que no es torça cap dia d'entrenament), el que és meravellós, però considerava que molt just per una prova de 19.6km amb 1.300m d+. De fet ni valorava pujar-hi (ja que he adaptat l'entrenament a proves de migfons, corrent entre 400 i 5000m), però un missatge de la No Surrender al fòrum ho va canviar tot.

El Coll
Així que el diumenge a les 7:20 sortia de Barcelona direcció Bagà. No anava pas sobrat de temps, doncs la sortida era a les 9h... D'aquí que em perdés la foto correcat a la plaça!

El pla era molt senzill: acompanyar els tres correcats Carlos, JRDi69 i Barceruel que volien aconseguir el repte sub2h. Em sembla un objectiu realista i que em permeti no "flipar-me" i anar-me trobant en cursa. Així que no cedeixo a les temptacions del Boris d'acompanyar-lo des de la línia de sortida.

Per cert, preciosa la idea de sortir plegats del mateix indret, però amb itineraris diferents en les dos curses del dia! I tot amb distància de seguretat, xapeau a l'organització! Això comença bé, i en uns pocs centenars comencem a xalar de la cursa, quan anem deixant les cases endarrera i comencem a rodejar-nos de verd i les vistes imponents de la serralada del Cadí que remuntarem.



Anem fent bromes a la barqueta i així l'inici surt "tranquil" (teniu els kms en un comentari anterior) i alhora molt gaudit. Així que comencem les rampes del km3 i escaig, a partir d'on ja quasi no hi haurà descans, i sense voler-ho vaig desengantxant-me de la barqueta. Miro endarrera i em dóna la sensació que esperar seria dolent per les dues parts, així que decideixo mantenir aquest ritme "còmode" i que no aparegui "l'home de la massa" i m'arrepenteixi de la decisió.

El més meravellós d'aquesta cursa és que amb el guany d'altitud el paisatge canvia constantment! Des de bosc més rodó i tupit, al més allargat i fresc de la fageda, passant pels boscos prealpins i ja els últims kms l'àmplia extensió verda del que fins no fa tantes setmanes estava replet de neu. M'ho estic passant molt bé, ja que vaig mantenint els ritmes sobre 5'30'' el km i fa que no deixi d'avançar corredors (calculo que quan anava amb els companys ocupava sobre la posició 25).

Un corredor que vesteix de groc està fent la mateixa tàctica que jo i em segueix a uns 100-200m. Ho farà així tota la cursa, i de fet li he d'agraïr, ja que farà que no em dormi en cap moment i segueixi treballant per mantenir el ritme quan ja no sigui tan fàcil. I és que al km 12 em poso el 4t (pel que em comenten la gent que fa fotos i avitualla), però per davant no es veu absolutament ningú.



Sort del que us deia del paisatge! Així que a partir d'aquest punt (encara que sé que estan als darrers metres) m'animo mentalment pensant que en qualsevol moment em trobaré a la Judith i la No Surrender animant com si no hi hagués demà en plena corba. Entre això i les vistes segueixo en positiu, quan ja passat el km 14 les cames comencen a pesar (portem 1h20 de cursa i el meu rodatge més llarg dels darrers 3 mesos és de 50 minuts!).

I ostres! Al km 16 em sembla veure una silueta davant nostre. És el Boris??? Sí, és ell! Així que procuro incrementar un pèl el ritme. Clar que ell està llunyíssim, i amb les rampes incrementar potència no vol directament anar més ràpid . Hem entrat una atmosfera molt més fresca (meravellosa, deliciosa, no es pot expressar en paraules al fòrum) i sembla que els darrers metres es faran molt amens.

I aleshores a 1km de meta les veig! I elles a mi!!! Impossible no captar-les a la distància, amb la perruca i la pancarta Correcat, però hi ha més gent! Gràcies pels crits d'ànims Olga, PirataAgus, PirataLucy, lo vostre sí que no té nom! Em feu adonar-me de com d'important ha sigut pujar fins aquí avui... Coll de Pal no és una cursa, és molt més, i això (per mi) hi ha poques a casa nostra que ho puguin dir.

Meta !!! 4a posició totalment inesperada i disfrutant del primer al darrer metre. M'abrigo ràpidament (ja us he dit que feia fresqueta), recullo l'entrepà (meravellós que el tinguem aquí en aquest paratge) i baixo amb la claca pastanaga a animar. Afortunats els que arribem d'hora que podem veure l'esforç i la il·lusió de tots els que veniu darrera! Sou increïbles, cada corredor/a em reafirma amb tornar a 2022. Si us plau Amics de l'Atletisme de Bagà volem XXXVIII edició!!

Ja us dic jo que hi ha bona participació segur. Per tancar, dos dades. Un 10 a l'organització. TOT IMPECABLE i amb el major dels sentits. I bravo a la gent que s'ha volcat, 70 arribats a la versió asfalt i 42 a la de muntanya, augment (vs. edició 2019) del 538% i del 247% respectivament. Hem parlat clar, la Pujada és ben viva!

fandes


Després del retorn a la competició a la marató de Tossa tocava la desitjada Pujada de Coll de Pal, la suspensió de l’edició anterior quan casi semblava que la teníem va ser un cop dur, però aquest any tornem amb més ganes

Sense planning específic hem anat treballant velocitat i muntanya i estem forts Hem fixat un objectiu de sub2h que pel que comenten sembla que serà complicat i fa força respecte

Amb tot apunt Diumenge m’aixeco tard i surto ràpid, hem perdré la xerradeta inicial de fer caliu . He dormit força bé, estic convençut de l’estat de forma i d’intentar baixar de 2h i em noto tranquil. M’amoïna una mica la meteorologia (si fa calor/sol), però contra això només podré lluitar adaptant-me en cursa així que res.

Arribem amb una 1h per recollir dorsal, xerrar amb els correcats que vaig veure, trobo a faltar alguns ; en cursa enxamparia a uns quants i es que no recordava que els caminants sortien 1h abans

La sortida es ràpida, me col·locat força endavant just enredera de Carlos, Barceruel, fandes,... autentiques “potes negres”

L’estratègia passa per no mirar gaire el crono i molt les sensacions, però com sempre es inevitable i el miraré cada kilòmetre així com la “chuleta”. El “chivato” del mode creuer a 6:08 hem dirà com de bé o malament anem pel objectiu i la volta automàtica cada kilòmetre hem dirà si pugem o baixem sobre aquest ritme mitjà que junt amb la “chuleta” m’han de donar totes les dades que necessito per motivar-me encara més

Els 3 Kms inicials sortint de la població passen ràpids amb la grupeta dels cracks que van xerrant i jo preguntant-me si no estaré sent massa agosarat

Les voltes automàtiques delaten que estic guanyant temps al ritme creuer i la “chuleta” hem diu que estic molt a prop dels ritmes d’en Carlos de 2019 i això suposaria un temps de 1h55

fandes pregunta pels parcials i la “chuleta” i ja he de cridar per dir que anem bé al ritme d’en Carlos, sembla que poc a poc van accelerant, estaven escalfant . Jo segueixo a lo meu gaudint de l’asfalt i de la pujada que no sembla tant com pensava , però clarament els kilòmetres aniran fent pupa i no tinc referències de com encarar-ho

La referencia visual de la grupeta ajuda, però en pocs kilòmetres ja s’allunyen massa i veig com ells també es van separant (fandes tira davant, Ruben fill d’en MIGUEL SBD s’ha afegit a en Carlos i Barceruel, però també acabarà anant davant)

Jo continuo fent i veient com poc a poc vaig aconseguint apropar-me als ritmes d’en Carlos de 2019 i tot i espantar-me una mica per si m’estaré passant quan encara no estem a meitat de pujada continuo amunt amb la moral alta

També vaig veient que poc a poc hem vaig apropant al duo Carlos i Barceruel i això ja hem fa pensar que clarament m’estic passant , però no desaprofito l’oportunitat de poder deixar els dos enredera i animar-los a seguir-me

El següent és en Ruben i també l’atrapo ràpid quan ja el duo van cridant que més endavant tinc en fandes i sinó en Boris. En definitiva m’estic sortint, però fins quan?

Es nota caloreta i un avituallament inesperat abans de la meitat de la pujada em dona ales, omplo ampolla de mà i hem tiro la meitat per sobre de la gorra/cap.

Per si l’aigua no havia fet efecte tinc uns quants “subidons” més en veure gent coneguda del trail creuant la carretera i anant trobant els caminants en duo: Grampy i PereBoss o una mica més endavant i en solitari en Francesc Ara a més tinc la companyia d’en Carlos que m’ha enxampat i puc anar comentant-li que va molt per sota dels seus parcials del 2019 ; fent que ens animem amb el possible sub1h55

L’avituallament a meitat de pujada també dona ales i finalment es comença a notar l’alçada i una mica d’aire més fresc, esperem que suficient per continuar mantenint el ritme o si més no per no notar els efectes de l’alçada i dels kilòmetres

Estic gaudint amb les sensacions de pujada continua, però tot i ser dur me l’esperava menys suau així que hem nego a afluixar
Seguim amb marge i estratègia OK, fins quan? Passarà factura la marató de Diumenge passat? Els bessons e isquios aguantaran? Hem distrec amb les vistes i penso en tornar per poder fer fotos i pujar més tranquil·lament, ja que ara no toca

Finalment en Carlos i un altre corredor que hem caçat a poc a poc em van deixant enredera, però jo veient que els parcials encara són de sub1h55 estic pujant eufòric i desitjant que no acabi mai.

Com no les sensacions canvien i en arribar al kilòmetre disset ja no em fa tanta gràcia la pujada, però el fet de ja tenir-ho molt a prop, 3 Kms mal contats i de que encara falta el millor de tot: les esperades “groupies” donant ales just abans de l’arribada, em faig fort i tiro amunt sense parar

Ja no queda res, però noto que perdo ritme i encara no veig les “groupies” . Quan tot just començava a pensar que ara sí s’hem faria llarg per fi les veig i no només són dos, com no podia ser d’un altre manera han muntat un bon sarau

Passem amb la cridòria que ajuda a somriure tot i que ja casi no puc més, sé que no queda res i per fi puc extasiar-me veient l’arc de meta i aturant el crono en els sub1h55 que mai hagués somiat

Recupero l’alè i més o menys ràpidament vaig a completar la festa amb un entrepà de botifarra i canviar-me a l’autobús on tenim les bosses

El fet de buscar un sub2h i trobar-me amb un sub1h55 és la ostia i es que la pujada està ben parida i és fa estimar
Potser haver complert amb tots els temps de la "chuleta" i deixar alguns companys enredera ha ajudat , però el munt de companys que érem i la festa de les "groupies" tot just quan ja olorava la meta que no arribava mai per haver-me animat a exigir-me un sub1h55 han fet del dia esplèndid
I ara què? Doncs ara Granollers Dissabte on tornarem intentar rebentar més cronos


Salut!
Jordi

PD: Més tard aniré editant per posar més emoticons e intentar donar un "millor" format

EDITO: Fet

Enhorabuena por vuestro reto,a mí que me esperen sentado. En las crónicas conforme ibais subiendo cada vez flipabais más,como médico está clarísimo: es todo consecuencia de la falta de oxígeno por la altitud y tener la sangre en las piernas. Clara hipoxia.
Os ha faltado ver una luz al final del túnel y lo de las groupies es claramente una aparición Mariana.
Estáis zumbaos.

Tan esperada ha estat aquesta cursa que corría el risc de, arribat el moment, no arribar a les expectatives. I no. Ni de conya. Ha estat una cursa esplèndida, en un cap de setmana espectacular i amb una companyía brutalíssima.

Portem tan de temps sense viure’ls que, com va pasar a Sant Quirze, gaudim d’aquests moments amb els companys/es d’una forma molt més intensa que abans. No hi ha paraules per a la No Surrender, i no anomeno a ningú més perquè erem tants que algú em deixaría. Un plaer córrer, riure, fer birres... amb vosaltres, companys!

La meva cursa, tot i la por a lo desconegut, força bé. 1h58 baix. Sub2h amb certa solvencia. Quan em va pasar com un avió en JRDi69 creia que o ell estava molt grillat o jo estava molt malament. I va resultar que jo estava si fa no fa com pensava, i ell està més fort i tot del que pensa. Content per mí i molt content per ell.

Parafrassejant a en Wyoming, “l’any vinent més, però no millor, perquè és imposible”.

fandes i JRDi69, molt emotives les vostres cròniques.

Us ha sortit encara millor de l'esperat als dos, cosa que sempre dona molta alegria

Un gran dia... enveja sana, però enveja!!

Llarga vida a la pujada de Bagà a Coll de Pal!