Ha acabat el 2007 amb un bon balanç atlètic: he millorat registres en 10 Km, Mitja Marató i Marató i he debutat en Marató de muntanya.
M' ha agradat resumir en poques paraules les sensacions a cadascuna de les curses en que he pres part. Si ho voleu llegir, la paciència la poseu vosaltres:
Cursa atlètica del barri de Sant Antoni (Barcelona, 10 Km)
Moltes expectatives pels primers 10 Km de la temporada però primera gasosa. Surto bén acompanyat però vaig perdent pistonada a cada gir de la segona volta.
Mitja Marató Granollers-La Garriga-Granollers
Per un error propi la faig amb el sol ajut d’ un petit rellotge de la meva filla del que, per la meva miopía, ni tan sols veig les xifres! Condicions óptimes per fer una bona marca. Surto bé i pujo a un bon ritme fins a La Garriga. Els últims quilometres em sento fortíssim, apreto i… millor marca personal!
Marató de Barcelona
Cursa objectiu de la segona meitat de la temporada 2006-2007. Massa aviat comencen els problemes musculars: al quilometre 25 ja anava tocat. Al final em mantinc –pels pèls- sub 3h30’.
10 Quilometres de Girona
M’ hi presento una setmana abans de Bombers, aprofitant que faria un dia fred i sense vent i un excel.lent moment de forma. La bona notícia: millor marca personal en 10 Km. Les males notícies: dubtes seriosos sobre la distància i haver cremat el cartutx abans de Bombers.
Cursa Bombers de Barcelona (10 Km)
Amb tot cremat la setmana abans a Girona, només puc aproximar-me als 40’. Sensació de clavat durant tota la cursa, però content de ser-hi un altre any (no me n’ he perdut cap des de la segona edició, que va veure el meu debut a aquest món) i veure-la crèixer!
Cross de muntanya de Can Caralleu (Barcelona, 8,6 Km, +460m / -460m)
Començo la temporada de muntanya, que m’ ha de conduir cap al gran repte de l’ any. S’ ha acabat la ruta (almenys seriosament) per uns mesos. Per “celebar-ho” una mica més i foto de cap al lloc més tonto!
Gran premi Circuit de Catalunya (Montmeló, 10 Km)
Procuro no perdre’m mai aquesta cursa ni la seva prèvia de 3 Km que és fixe del calendari de la meva companya i la meva filla. Satisfet –sobretot- de poder-hi ser tots tres un any més. La causa benèfica s’ ho val.
Cursa de l’ Alba (Collbató, 24,4 Km, +1.080m / - 1.080m)
Primera oprtunitat seriosa de probar-se a la muntanya i comparar amb l’ edcició del 2006. Dia força calurós en que pujo una mica ofegat els trams d’ escales cap a Sant Jeroni, però baixo molt bé el Camí de les Bateries. Uns 5’ menys que l’ any anterior. Molt satisfet de l’ evolució.
Cursa de muntanya 3 comarques (Alpens, 25,2 Km, +1.000m / -1.000m)
Feia un parell d’ anys que la tenia en ment i no em va defraudar. Em va semblar una cursa divertidísima, sobretot perquè les tres pujades llargues i les seves baixades són totes tres de característiques diferents. Moltes ganes de tornar-hi!
Trophée Desman. Cursa d’ orientació per muntanya per equips (Luchon, 24,5 Km, +1300m / -1.300m)
Aquesta havia de ser una de les proves fortes del nostre equip en aquest Raid. Malahuradament una errada d’ orientació (ajudada per la boira) ens va fer triar el camí més llarg entre dos controls. Com a entrenament de muntanya molt bé, com a prova competitiva un desastre!
Trophée Desman. Cross de muntanya per relleus (Beret, 5,9 Km, +110m / -110m)
Em toca el primer relleu del meu equip i surto a remolc d’ autèntiques màquines que em tenen mort als 600m. A partir d’ aquí trobo el meu ritme i faig un paper digníssim que ens permet acabar sisens dels 25 equips participants. Llàstima del desastre de la cursa anterior!
Cursa popular de Santa Cristina d’ Aro (8,6 Km)
Una clàssica de l’ estiu que enguany arribava després de dues setmanes d’ aturada total. Una bona ocasió per tornar-se a posar les piles i donar per encetada la temporada 2007-2008.
Jungfrau Marathón (Interlaken, +1.839m / - 305m)
Molt de respecte davant la meva primera Marató de muntanya. Sensacions inexplicables abans de començar, durant la cursa i després d’ acabar! Vaig sortir potser massa conservador, doncs en acabar em sentia molt fresc: l’ últim quilometre corria molt més que tots els que m’ envoltaven. Al final menys de 5h, que era l’ objectiu.
Cursa de la Mercè (Barcelona, 10 Km)
Tornada a la ruta, amb el cap posat a agafar novament velocitat per poder afrontar la Marató de ruta objectiu de la temporada en condicions. Retrobament amb molts correcats perduts de vista durant força mesos i 41’ en la meva primera (!) participació a la Mercè.
Mitja Marató de Sant Cugat
Seguim treballant per Sant Sebastià. Es publicita amb un circuit més fácil del que realment és, la qual cosa em fa fer la segona “gran gasosa” de la temporada. Serveix de consol que la “gasosa” ha estat col.lectiva.
Mitja Marató internacional del Baix Penedès (El Vendrell)
Un perfil dels que m’ acostumen a anar bé en Mitra Marató. Em trobo molt a gust i baixo de 90’ que era l’ objectiu. Tornao a casa la mar de content.
Donostiako Maratoia (Sant Sebastià)
Segona participació a la gran Marató del País Basc. Molt respecte i temor abans de començar, doncs els darrers quinze dies havia estat amb alguna cosa més que molèsties a un soli. Corro super-concentrat tota la cursa i, afortunadament, els problemes no apareixen fins al quilometre 38. Una llàstima doncs duia un ritme molt bó per baixar de 3h15’. Al final, però, millor marca personal de Marató!
Cursa popular de Sant Andreu (Barcelona, 5 Km)
Sobretot debut en la distància de la meva companya i la meva filla. Elles acaben rondant els 30’, que està molt bé. Jo també molt bé, sense problemes baixant dels 20’ en una distància que se’m fa agònica (per curta!).
24 hores per la Marató de TV3. Cursa de relleus (Barcelona, 2 Km)
Una mica de gasosa, en honor al "jutge controlador dels relleus". Faig la meva petitíssima aportació a l’ esdeveniment, un esdeveniment que hem de fer crèixer.
Cursa popular de Sant Sadurní d’ Anoia (10 Km)
Succedani que trobo al no haver pogut apuntar-me al Pont de Vilomara. Decepció per la organització i sensació d’ haver fet més de 10 quilometres per un circuit molt dur. No crec que la repeteixi.
Cursa dels Nassos (Barcelona, 10 Km)
Sense haver afluixat el ritme d’ entrenament durant la setmana era molt difícil fer una bona marca. Sabia el que hi havia i per tant no m’ agobio especialment. A més a més l’ hora no m’ ha agradat mai, però és una d’ aquelles curses en que em costa no ser-hi (aquesta vegada havia dit que no la correria i… ja veieu). El millor: haver clavat el ritme en les dues meitats a 20.09 cada 5.000 i poder acabar l’ any corrent.