En primer lloc, agrair enormement la gran tasca dels diversos correcats que, desinteressadament, han compartit un munt de fotografies amb tots nosaltres. Impressionant!
Després de 3 anys de no participar a cap cursa -l'última va ser la dels Nassos de 2013-, em feia especial il·lusió prendre part per 2ª vegada al Correbarri, aquest cop amb l'objectiu de baixar dels 50 minuts.
Per un problema de calibrament del rellotge, la veritat és que he tingut forces dificultats per a mantenir al ritme, però finalment he pogut arribar pels pèls a la marca buscada (49:45).
La cursa en sí, una de les més maques de la ciutat de Barcelona. No té l'afluència de la Mercè o la Jean Bouin, i a més a més l'ambient és molt maco degut al tema de la competició entre barris. Aquest any, però, no sé si la participació ha estat molt superior a la de fa 3 anys, però he notat que en alguns trams costava bastant passar per entremig d'altres participants. En aquest sentit, si continués augmentant la participació, potser s'hauria de replantejar el recorregut per a no passar per alguns llocs més estrets, però en general l'organització molt molt bona, i els obsequis la veritat és que força generosos.
Només un però en quant al tema de l'organització, i és una anècdota que m'ha succeït al guarda-roba i que no m'ha fet massa gràcia... He anat a guardar la bossa blanca que regalaven amb el dorsal, juntament amb una jaqueta que portava. Tot i així, la jaqueta no m'ho cabia a la bossa i he hagut de donar les 2 peces per separat. A altres curses així ho he fet, i el que fan habitualment al guarda-roba és lligar la jaqueta amb la bossa i mantenir-ho tot junt, o demanar-me a mi que ho lligui. Avui, però, m'ho han agafat ells tot junt, me n'he refiat, i a l'anar-ho a recollir només m'han donat la bossa blanca i no sabien on era la jaqueta. Una noia que no era la que m'atenia, de cop se n'ha adonat i ha recordat que ella l'ha guardat a una bossa apart. La tenia separada de la resta, sense tenir indicat a quin dorsal corresponia ni res. Per a comprovar que era meva, m'ha fet una sèrie de preguntes com de quina marca era la jaqueta, i què hi tenia a les butxaques. Quan li he dit el que hi havia a les butxaques, m'ha dit literalment "és teva la jaqueta; has superat la prova". Sincerament, no m'ha fet gens de gràcia que una persona del guarda-roba hagi obert les butxaques de la jaqueta i hagi mirat el que hi ha dins, per a després que jo pugués confirmar que era la meva. Trobo que hi ha moltes altres maneres de poder guardar-la, encara que fos escrivint amb un boli a la bossa el nº de dorsal. No és un tema que tingui gaire importància, però no m'hi havia trobat mai a una cursa i volia compartir-ho també amb vosaltres.
Dit això, felicitar a tothom que ha fet MMP. Dóna un "subidón" brutal quan un se supera a sí mateix, i el comentarista de final de carrera també ajudava a arribar més motivats a la meta