Reflotem això una mica, no
MarcMV he vist que després del 3h26 de Tarragona vas consolidar el 3h20 a BCN, però aquests 33s de més van suposar MMP o encara cal esperar i assolir el sub3h20 en altres indrets?
Una mica tard, però aquí la meva crònica i reflexions que pel pas del temps i la meva mala memòria no recordo ni ser detallar més ho sento
Després de fer la meva sisena marató a Madrid i de no assaborí l’esperit maratonià de la prova em vaig replantejar la meva metamorfosis primaveral en triatleta i/o en el meu futur ultrafondista, quan acabi la meva marquitis crec que el meu camí atlètic anirà per aquí, espero que encara quedi molt i sigui ja molt vell, però amb cap, cos i circumstancies que puguin permetre-m’ho.
Vaig decidir avançar el meu debut en una marató de muntanya, però les casualitats em van fer disputar un triatló el cap de setmana anterior (quedat en duatló per l’estat del mar) i aquest fet i el ritme ràpid inicial va passar factura i em va fer patir des del Km 14 en el meu debut en una marató de muntanya.
En resum que seguia amb la meva incertesa respecte la marató i l’ultrafondisme no em va atrapar, però un sorteig va voler que no ho deixés córrer. Així que amb el “premi” (la despesa econòmica fa replantejar-se si realment es un premi o no) de poder disputar la meva primera major i poder sortir d’Espanya vaig decidir que havia de recuperar l’esperit maratonià, Berlín m’espera i no vull “defraudar”.
No m’agrada repetir maratons i Tarragona pels problemes en quadrar la distancia era una que no em motivava gaire fer, però al ser tan propera i catalana em van motivar a donar-li suport i disputar-la.
L’objectiu doncs era consolidar el sub3h30, si pot ser amb MMP, però que sigui per molt ja que si manquen metres vull saber del cert que es MMP sí o sí i el més important no perdre esperit competitiu en la distancia, provar coses noves (pla més curt i nous aliments en cursa) i tornar a recuperar el meu jo maratonià.
El nou test d’alimentació que comentava consistiria en prendre uns sobres de carbohidrats d’absorció lenta. El primer ja l’he pres dissolt en agua 45 minuts abans de començar i després aniré repetint la ingesta cada 90 minuts de cursa, motiu pel qual porto dos bidons amb els “batuts”. Un bidó es còmode i ergonòmic (te un velcro i s’aguanta sense adonar-te’n), però l’altre es una simple ampolla d'un isotònic famós per la seva amplada de boca i serà el que consumiré primer per desfermen de l’ampolla. També portaré i consumiré càpsules de sals i per si de cas portaré un gel dels que feia servir anteriorment.
L’inici del dia no feia preveure el que ens trobaríem un cop avances la prova, jo tenia clara l’estratègia d’aguantar amb les llebres de 3h30 tot el que pogués i en la sortida ja vaig anar a parlar amb elles “a ritme regulant i adaptant a circumstancies”, perfecte

La sortida amb tot el conjunt de proves és una mica caos, però res massa greu tot i que he anat a petar al davant de les llebres. Ho posaré fàcil perquè m’atrapin que no vull anar sol la marató ni a ritmes que no em corresponen, tot i que em sortit lents per l’acumulació de gent (en les dades de ritme i kilòmetres aniré posant el que marcava el meu GPS

).
5K: arribem en 25:10 el que suposa un ritme mitja de 5:02 i només una petita pèrdua de ritme degut a la sortida ja comentada.
10K: ja hi som al kilòmetre deu i arribem amb un parcial de 5K de 25:06 el que suposa un ritme mitja de 5:01 i que a poc a poc significa que anem recuperant ritme, que portem de cursa 50:16 i que les sensacions son bones.
Anem bé i el grup es collonut, el capità amb banderola i llebre oficial es un tal
Raúl, que de moment m'està agradant, però uns metres davant (1-2) i controlant molt també tenim en
José i clarament veig que he d'anar amb ell per anar més relaxat fora del grup.
En
José s'interessa pels meus “batuts” i li comento el que suposarà el meu test de nutrició en marató. Ell no ho veu clar, si s'ho pren creu que hauria d'anar al lavabo immediatament i jo l'únic inconvenient que hi veig es que ja m'està fent nosa arrossegar dos ampolles i no tenir les mans lliures, pel futur hauré de buscar alternatives o ser sub3h
15K: ja hi som al kilòmetre quinze i arribem amb un parcial de 5K de 24:36 el que suposa un ritme mitja de 4:55 i que ja estem a ritme creuer de sub3h30. Portem de cursa 1:14:52 i les sensacions continuen sent bones. L'aire a l'espigó de cara l'hem salvat o el salvarem perfectament gràcies al grup.
La barqueta es compacte, hi ha la tensió extra del grup pels petits tocs de peu, colces, caiguda d'un corredor, però anem bé. La idea de la barqueta es que la primera mitja portarà la banderola en
Raúl i la segona faran el canvi amb en
José (ara entenc perquè anava tan bé amb ell

).
20K: arribant a la mitja ja he patit una petita pèrdua de contacte amb el grup

, però no sembla res greu. Arribo amb un parcial de 5K de 25:05 el que suposa un ritme mitja de 5:01 i que clarament relata que potser ja no puc mantenir el ritme creuer de sub3h30 que ha imposat el grup

. Portem de cursa 1:39:57 i les sensacions continuen sent bones, però ja he començat a prendrem el meu primer batut quan portava 1:30 de cursa, encara no l’he acabat i estic perdent contacte amb el grup
Mitja: Completem la primera volta en temps pel sub3h30, portem de cursa 1:44:37, però el ritme va caient i definitivament he perdut contacte amb el grup. La segona volta serà dura, però cal assumir el que em vingut a fer (una marató) i seguir endavant, el no mantenir el ritme i anar sol no són motius pels quals cregui que he de plegar
25K: al kilòmetre vint-i-cinc arribem amb un parcial de 5K de 26:18 el que suposa un ritme mitja de 5:16 i que vol dir que estem perdent massa ràpid el ritme de creuer de sub3h30 i que portem de cursa 2:06:15 i les sensacions ja no són tan bones. Només de pensar en l'aire a l'espigó de cara sense grup ja tremolo, per sort ja me desempallegat del bidó extra (més de 15min per pondre-me'l i això que volia anar ràpid perquè feia nosa) i ja puc anar més descarregat i descansat/relaxat.
30K: al kilòmetre trenta arribem amb un parcial de 5K de 31:06 el que suposa un ritme mitja de 6:13 i que vol dir que estem completament fora de cursa, les sensacions son una merda

, portem 2:37:21 i no sabem el que queda ja que sembla que anar lent no té límit

. Només em queda el “mantra” de gaudir com millor podem, les salutacions amb el s companys de batalla serà la millor energia i la gran lluita mental serà no caminar.
35K: al kilòmetre trenta-cinc arribem amb un parcial de 5K de 36:57 el que suposa un ritme mitja de 7:23 i que vol dir que portem de cursa 3:14:18 i com era d'esperar tot i no caminar el ritme va caient

. Sembla mentida com pot arribar a ser de gran la “pajara”
40K: al kilòmetre quaranta arribem amb un parcial de 5K de 35:43 el que suposa un ritme mitja de 7:09 i que vol dir que portem de cursa 3:50:01 i que estem accelerant

. El fet d'anar sent engolit per les baquetes i diferents companys fa que sentí l'alè del grup del sub4h i que vulgui salvar ni que sigui un sub4h, però a 3Kms de meta (vaig començar a accelerar en el 39) potser no serà suficient amb les forces que queden i el tram desfavorable que no acompanya; l'únic que em salvaria seria que fos realment curta
META: per fi, amb un parcial de 2195m de 10:03 el que suposa un ritme mitja de 4:35

, tornem a fer cas al meu GPS

i posem els números en ordre: aquests 10:03 corresponen a 1700m el que suposa un ritme mitja de 5:55 que vol dir un temps final de cursa 4:00:04; oficialment 4:00:05 i ni sub4h ni cap i cua ni res de res i com era d’esperar curta

tot i lo llarga que se m'ha fet
De la marató, tot i el temps de maduració que ha passat i que crec que ja està païda, “només” crec m'enduc la que va ser la meva llebre en les properes curses per terres tarragonines, en
José; on vam compartir Cambrils sub1h35 i MMP en la distancia (també curta

) i Salou sub1h40 com entreno amb dorsal i per casualitats més que inversemblants també me'l trobaria en l'arribada de la marató de Barcelona

Sorprenent com es pot “gaudir” d'un estat de “pajara” massa gran per pair-ho en cursa, però que no m'ha obligat a caminar i em va permetre “gaudir” de petits detalls (salutació amb en
Dennis 
, ànims de llebre de 3h45 en ser avançat, ànims d'altres corredors en ser avançat, voluntaris d'avituallaments,...

). El test d'alimentació no puc dit que sigui concloent, el test de preparació curta queda tergiversat pel vent i situació de cursa i els diferents estats/“murs” podríem dir que els vaig anar trobant sense massa “respecte” quan vam passar dels 4:55 als 5:10 del 21K al 24K (primer petit mur) o dels 5:10 vam passar als 5:30 i pujant del 24K al 28K hauríem de dir que vaig topar amb el segon gran mur i ja després si que vaig topar definitivament amb el vent i el tercer e infranquejable tercer mur que no em va deixar respirar fins els 39K on la sang de no ser sub4h va aflorar, però malauradament no va guanyar
Les condicions que vam trobar i la “poca preparació” (8 setmanes d'específic amb 500 Kms i uns 60 Kms setmanals es clarament insuficient per mi) van fer que tornes a no trobar el meu jo maratonià, però es que considerar que és un dia més de cap que de potes, de sortir molt conservador i completar-la lo millor possible no entra dins dels meus plannings; contradiu la meva marquitis i només pot ser i és compensada per la meva tossuderia en acabar el que he començat o m'he plantejat fer

L'esperit competitiu de la distancia també va quedar només relegat a la primera mitja i els últims 3 Kms intentant baixar de 4h
Continuant en aquesta recerca em decidit intentar anar a buscar-ho a Empúries

(amb mateix planning específic de 8 setmanes que a Tarragona, però complint una mica més i millor

) i si ho aconseguim arribaré al meu vuitè aniversari com a corredor (18/08/2019) amb vuit maratons fetes, però no ens avancem i d'aquí cinc setmanes i pocs dies ja us explicaré si l'he trobat o caldrà fer tota la feina a Berlín
Salut!
Jordi