Hola companys! Quines grans maratons veu fer. Uns cracks de corredors i uns cracks les llebres i la claca
Us copio la crònica
Retrobament
Aquesta és la paraula que pot definir el que volia que fos per mi aquesta marató. Era la meva 5ena marató i un numero una mica especial havia de fer alguna cosa especial. Vaig pensar en que fos una internacional, pero aviat altres prioritats van pasar per devant.
Però per acabar-ho d'entendre m'he de remuntar uns anys enrera. Concretament tres, al 2012, quan vaig decidir anar a fer la marató de Valencia quan els compant de series anaven precisament a Castelló. Aquell any estava bé de forma i allà vaig intentar anar a 3h15', repte pel que no estava del tot preparat i ho vaig pagar perdent una minutada i sense disfrutar la marató (Sort que vaig coneixer gent genial)
Dos anys més tard, 2014, em vaig voler retrobar amb la distancia. Per aquell proposit m'ho vaig voler posar una mica mes facilet (en teoria): Un lloc que coneixia i em motivava, Palma, i buscar un registre que no m'exigia el màxim als entrenaments, 3h20'-3h25'.
Aquesta vegada tot sol, els companys anaven a Valencia. Però no m'importava i volia demostrar que jo podia. Malauradament, un dia infernal de mitjans d'octubre (33ºC) em va començar a debilitar massa d'hora, km24, i fer que em poses a caminar al km32 fins a meta. Em vaig voler convencer que havia fet bé però en el fons em quedava el mal regust de no haver lluitat una mica buscant un ritme sense caminar. Era la tercera vegada de quatre que no dominava la distancia, masses. La cosa no podia quedar així.
Per tant, la cinquena hauria de compensar-me si o si. Aniria a buscar el maxim que estigues preparat i la prepararia bé.
A més tot va acabar de quadrar quan al desembre d'aquell any, al acabar la mitja de Vilanova vaig sentir a parlar els companys de Castelló. Era un bon lloc i a més anaven, ja tocava compartir una experiencia maratoniana amb ells, que moltes vegades donava molt bons resultats al conjunt (Donosti 2010 i Castelló 2012)
Estava decidit i d'aquesta forma començava una preparació a l'estiu, l'ultima setmana de juliol, fent 5 setmanes previes al propi pla especific de 14 setmanes. Però com que teniem el primer test, de 10km aviat a la Mercé, es convertia en una especie de 7 + 12.
Començo els entrenaments amb certa calma, sabent que els ritmes costarien que siguin bons a l'agost. I aprofito per fer un cinquè dia a la setmana mooolt suau mentre pugui. La sensació és que dona un bonisim resultat, em noto fort i els test a un nivell alt per ser avançats (42'20 i 1:30'20 a la Mitja del Mediterrani). I a la ment ronda la idea que estic preparat per 3h10' si tot va bé. Prò a partir d'allà començo a entrenar 4 dies, i un d'ells és molt suau, perque em començo a notar una mica cansat i de vegades perque en falten ganes de sortir a fer el dia extra. Cap drama, no pasa res. És despres de l'ultima prova, a Ripoll, mes suau del planejat inicialment quan començo a tenir la sensació que hauré d'anar a 3h15 si no vull que passi com en altres ocasions.
I arribem al dia de la marató :yipi: . Com deia, les males sensacions de les últimes 3 setmanes, m'han fet dubtar i alhora em fa estar més tranquil per alguna raó. Tinc ganes de còrrer però sé que no vull equivocar-me. A més, al saber que puc seguir a la llebre (que si va una miqueta ràpid, a 3h13-3h14', no m'importaria, jajaja :winktongue:) se li afegeix el fet que en
Barceruel em diu que m'acompanyarà al ritme que vulgui :love: Perfecte. I avui important, ja que el meu Fore305 s'ha aixecat gracios i ha dit que tenia la bateria baixa i s'ha apagat! Serà mamón! :grrrrrr: A veure si tenim aprop el
meep que vol anar a per temps similar.
Crec que es la vegada que escalfo menys, però m'alegra trobar-me amb el
ToniVLC i intercambiar una abraçada
Em trobo amb el Barceruel al calaix, escoltem "Carmina Burana" alhora que veiem que les llebres estan desordenades a més no poder (la nostra molt endevant

)
S'acaba la canço i...Tret de sortida! Agafem bé el ritme, sense problemes al ritme previst. Comproben que mantenim a la llebre a una distància constant, el que ens indica que va molt regular també i a mé a més, estar a aquesta distancia ens va perfecte ja que evitem el
mogollón del grup.
Km5 en 22’59" y pujadeta suau fins el km8. La llebre a la mateixa distancia i tenim fins el km21 molts kms de baixadeta per atraparla abans de la pujada al centre. Dit i fet, al km10 ja estem gairebé sobre el grup :rofl:

. Ens hem pasat una miqueta…
km10 45’41”. Encara així, estem a uns metres, a cua de grup, evitant anar enganxats a d'altres corredors. Fins el km14 aprox, dos abans de començar la baixada. Una baixada que hauria de servir para guanyar uns segons més de cara a la tornada desde el Grao en pujadeta. Pero no es així. No importa massa, interesa més anar en grup. Pasem la
mitja en 1h37’10, uns 20” per la llebre, o sigui, clavada. Per mi, lleugera errada, perque si manté el ritme la pujada pot castigar una mica. Però no noto res. De fet, li dic al Victor abans que em noto molt i molt bé. De nou al centre i
km26 en 1h59’55”, perfecte i "subidón". Em noto més que bé. Tant, que tras pasar pel km27’5, a on hi havia una animació tremenda i punt pel que pasàvem 2kms després, em poso a la parte devantera del grup i poc abans del km28, sense voler-ho, som ja uns metres per devant. Pero la sensació és de que la llebre ha tornat a frenar una miqueta. Dubto una mica ja que és molt d'hora per arriscar. Bé, seguirem algun km més y veurem com estic i si puc apretar alguns segons. Arriben al
km30 en 2h18'24", parcial perfecte de 23'08". Crec que pot ser el meu dia :yes: Els kms se'm passen rapids i em noto constant encara que no les tinc totes de poder apretar.
km35, parcial de 23'33". I no serà fins gairebé el
km38 que ens torna a atrapar la llebre. Ara sí sóc conscient que he baixat una mica el ritme però... qué esperava? jejeje. Intento aguantar el màxim amb el grup. Si arribo amb ells estaré fregant les 3h15'. Però s'escapen :arf:. Tot i així lluito per anar a la distància del principi de la prova i paso el
km40 en 3h05'33", parcial de 23'37" Estic aguantant molt dignament. Els últims dos kms em costen més i la contrarrecta de pujada del parc em sembla pitjor que el Paral·lel

. No arribo a l'objectiu pero estic molt aprop. La recta final es una barreja de no deixar-me anar, lluitar i ser conscient de que avui sí, he destrossat el mur i he disputat la prova durant tants kms com mai. I a quin ritme. Puc estar orgullós i dir que, avui sí: M'HE RETROBAT